I
Sí, per tu els àngels matarien,
per tu el cel se tornaria
l’infern més amarg.
Sí, per tu les àguiles nedarien,
per tu els animals farien
d’aquest món un lloc irreal.
Tal és el meu amor per tu,
que no acabarà mai
mentre jo visqui,
per que etern serà.
Sí, per tu els cotxes rodarien
sense benzina, o volarien,
per poder-te agradar.
Sí, per tu els peixos moririen,
per tu s’ofegarien
sense poder respirar.
Em dol dir que no m’estimes,
i que estic de dol,
mentre el món jeu o camina,
aquí jo entristeixo i mor.
Sí, per tu jo esborraria
el meu somriure i ploraria
aquest amor desgraciat.
Sí, per tu jo baixaria
la Lluna i te la donaria
com un do molt especial.
Tal és el meu amor per tu,
que no acabarà mai,
mentre jo visqui,
per que etern serà.
Sí, per tu el sol no brillaria,
mai més, s’apagaria,
deixant-ho tot congelat.
Sí, per tu els ocells callarien,
per tu no cantarien,
restarien emmudits.
Tal és el meu amor per tu,
que no acabarà mai,
mentre jo visqui,
per que etern serà.
Em dol dir que no m’estimes
i que estic de dol,
mentre el món jeu o camina,
aquí jo entristeixo i mor...
I segueix la cançoneta
d’aquell jove pescador,
que espera a la vorera
el retorn del seu amor.
II
Un jove pescador
a la vorera del mar
ha mort de tristor.
Un jove pescador
a la vorera del mar
ha mort d’amor.
Tal va ser el seu amor per mi
que no acabarà mai,
mentre jo ho recordi
per que etern serà.
Un jove pescador
al cel riu
pel seu amor.
Un jove pescador
al cel riu
la seva mort.
Tal va ser el seu amor per mi
que no acabarà mai,
mentre jo ho recordi
per que etern serà.
No em dol dir que l’estimo
i que estic de dol,
mentre el món jeu o camina,
per que soc jo la qui mor.
Un jove pescador
al cel riu
pel seu amor.
Un jove pescador
al cel riu
la seva mort.
Tal va ser el seu amor per mi
que no acabarà mai,
mentre jo ho recordi
per que etern serà.
No em dol dir que ara l’estimo
per que al cel soc
amb el meu amor,
que molt estimo.
III
Feliços viuen
els dos amants
que ara al cel
s’estimaran.
Tal es l’amor...
I somriuran
pel seu amor
que etern serà
per sempre més.
Quina il·lusió...
Sí, que el món s’acabi,
que ja ha finit
el nostre dol,
per que ara al cel
feliços tots
riem la mort.
Ai!, quina sort...